El cànnabis es una substància psicoactiva que prové de
la planta cànnabis sativa. El principi actiu, el 9-Delta-tetrahidrocannabinol (9-delta-THC),
actua sobre el sistema nerviós central (SNC) causant efectes depressors i al·lucinògens.
Els derivats del cànnabis son la marihuana, haixix o l’oli de haixix, que
normalment es consumeix per via fumada o inhalada, però també cada cop més
habitual és el seu consum de forma cuinada i ingerida oralment (galetes,
pastissos, mantegues…).
El cànnabis és la droga il·legal més consumida al
nostre país. La consumeixen aproximadament un 9% dels adults d’entre 18 i 65
anys, però la dada que més amoïna és que en joves de 15 a 17 anys, el
percentatge augmenta fins el 14%.
D’entre els efectes que causa en la persona en
destaquen la desinhibició i la hilaritat (riures), però també taquicàrdia, somnolència,
distorsions de la percepció sensorial, reaccions de pànic i ansietat,
hipotensió, trastorns de l’estat d’ànim, i a més és un desencadenant de les psicosis.
Causa tolerància, simptomatologia en abstinència i dependència psíquica.
El tractament respecte la dependència del cànnabis apareix com a una necessitat donat l’increment notable del nombre d’usuaris consumidors d’aquesta substància els darrers anys.
Es poden diferenciar dues tipologies de consumidors:
- Els joves, que solen utilitzar el cànnabis com a droga que afavoreix la seva socialització, que afavoreix la inclusió al grup d’iguals, amb molt baixa percepció sobre el risc que implica, i que va acompanyat (o no) d’abusos puntuals d’alcohol. L’edat d’inici de consum de cànnabis es manté al voltant dels 13 anys, i tres de cada quatre joves consumeixen tabac, cànnabis i/o alcohol. És quan el cànnabis pot produir les conseqüències més greus en la persona, ja que en aquestes edats, el Sistema Nerviós Central està en desenvolupament, i pot patir alteracions en forma de trastorn mental. En aquests casos, solen ser les famílies qui fan la demanda de tractament, preocupats pel consum de cànnabis dels menors i les conseqüències psico-socials que el solen acompanyar: baix rendiment escolar, aïllament familiar, canvis en l’estat d’ànim, abandonament d’activitats d’oci i d’activitats esportives. En casos més greus, desencadena brots psicòtics que han de ser objecte d’atenció psiquiàtrica immediata i abandonament del consum.
- Els adults, amb una situació sòcio-laboral de major estabilitat, que han mantingut un consum de cànnabis adaptat al llarg dels anys, potser fora dels horaris laborals i de les obligacions personals, mantenen una forta convicció dels efectes ansiolítics i relaxants de la substància. Però se senten amb la necessitat de reduir o abandonar el consum, per problemes derivats de la falta de concentració, precarietat en l’atenció i dificultats en els processos en que intervé la memòria.
Jordi Morillo
Psicòleg clínic especialista en addiccions
Col. 12.681