4 de març de 2015

Sóc bipolar? Què vol dir ser bipolar?

Són dues preguntes que molta gent es pot fer i que són difícils de contestar. 

Quan a un pacient se li diagnostica que pateix una bipolaritat, segurament és quan  es deu fer aquestes dues preguntes, doncs fins que no s’arriba a aquest diagnòstic, deu haver passat per diferents estats anímics molt complicats.

Un trastorn bipolar està catalogat com una depressió amb episodis de mania o hipomania. La persona bipolar té estats depressius i estats d’eufòria (aquests últims anomenats  fase de mania). Segons Bertram Lewin la mania és un fenomen regressiu, pel que es torna a un nivell anterior de funcionament del jo en el qual la relació amb la realitat es guia pel principi del plaer. Aquesta regressió representa una defensa contra aconteixements associats a conflictes dolorosos, que es troben inconscientment associats amb conflictes infantils també inconscientsEn conclusió, per a Lewin la mania seria una negació inconscient d’una realitat externa o psíquica dolorosa (incloent-hi la depressió) i portaria al pacient a una anagènesi de la realitat.

Els pacients bipolars es caracteritzen per una personalitat narcisista, el que implica bàsicament una necessitat exagerada d’autoestima. També aquest processament distorsionat es tradueix  en manifestació d’imatges i pensaments, tant automàtics com voluntaris de contingut excessivament optimista o grandiós (“tindré èxit amb tot el que faci” “tot el que faig esta bé” “tots els meus companys de treball pensen que sóc meravellós” etc.).

Definició detallada i més informació aquí.

Mª Rosa Planell
Psicòloga del Fiss