1
Nom, edat i professió
Marta Jurado Obradors, tinc 25 anys i sóc logopèdia especialista en teràpia miofuncional.
Per què et va començar a interessar la logopèdia?
La logopèdia és una professió desconeguda per molta gent i he de reconèixer que jo amb 17 anys, que va ser l’edat amb la que vaig començar la carrera sabia poc més del que la majoria de gent sap sobre els logopedes: ensenyen a parlar, ajuden als nens que els costa expressar-se, a les persones que es queden afòniques...
En aquell moment sabia que m’agradaven els nens, que tenia molta curiositat pel funcionament del cervell i l’anatomia humana en general, que valorava moltíssim la comunicació entre les persones, que m’agradava ajudar a la gent...
Què podia sortir malament escollint logopèdia? No sóc logopeda per tradició familiar ni per una dèria des de petita, sinó perquè amb el temps he anat descobrint que la logopèdia, des del meu punt de vista, té la mesura perfecta dels ingredients necessaris perquè t’agradi la teva professió.
On vas estudiar i quan?
Vaig començar el grau al 2008 a la Universitat Autònoma de Barcelona i el tercer any de carrera vaig fer un programa Erasmus a Anvers, Bèlgica.
Des de llavors m’he estat formant en els diferents àmbits i patologies en que la logopèdia treballa i m’he especialitzat en teràpia miofuncional.
Què treballa un logopeda?
En general, problemes de comunicació. El problema principal que tenim actualment els logopedes és que treballem sobre el problema i no sobre la prevenció, moltes vegades per desconeixement de la gent de que els logopedes podem ajudar. En alguns casos, amb algunes pautes i consells als pares podem ajudar a prevenir problemes que a llarg termini necessitaran una intervenció logopèdica més duradora.
Partint de que el logopeda és el responsable de millorar la comunicació, qualsevol problema que ens impedeixi una comunicació fluida entre dos individus ja és susceptible de rebre intervenció logopèdica. La comunicació es pot veure perjudicada per un problema a la veu (ja sigui ronquera, afonia, pèrdua d’intensitat, etc.), un problema de pèrdua o manca d’alguna habilitat cerebral relacionada amb la comunicació (ja sigui per un retard en desenvolupament dels infants, per una simple manca d’entrenament d’aquella habilitat... O en adults per una demència, un traumatisme, un ictus...) etc.
Quins són els símptomes més freqüents que ens indiquen que el nostre fill pot necessitar un logopeda?
Partint de que treballem amb dificultats molt variades, els símptomes que observem també ho seran.
Alguns fets que ens poden cridar l’atenció en els nens són: que no es giri quan crides pel seu nom, que no miri als ulls, que trigui a començar a parlar, que no s’interessi pel seu entorn, que no se l’entengui quan parla, que babegi, que respiri per la boca, que faci servir molts gestos per expressar-se, que faci molt soroll menjant, que el dentista no pugui posar ortodòncia degut a la posició de la llengua, quedar-se afònic amb facilitat, que es bloquegi quan intenti dir alguna cosa i li costi arrencar, que no li surtin les paraules que vol dir freqüentment i hagi de fer servir paraules com “això, allò”, que li costi molt l’adquisició de la lectura i l’escriptura, que li costi comprendre els textos que llegeix, etc.
Totes aquestes dificultats s’han de tenir en compte sempre dins del seu context (no és el mateix un nen de 3 anys que un de 8) ja que les seves dificultats l’afectaran de manera diferent. També és molt important que les logopedes coneguem l’entorn en el que es mou el nen i per això fem reunions amb pares i escola.
I en el cas dels adults, quins símptomes ens poden alertar?
Doncs en alguns casos els adults poden tenir les mateixes dificultats que els infants per tant els símptomes seran molt similars i altres vegades els mateixos símptomes poden venir de dificultats molt diferents.
En aquests dos casos tornem a trobar: quedar-se afònic amb facilitat, que el dentista no pugui posar ortodòncia degut a la posició de la llengua, que faci molt soroll quan menja, que es bloquegi quan intenti dir alguna cosa i li costi arrencar a parlar, que no li surtin les paraules que vol dir freqüentment i hagi de fer servir paraules com “això, allò”, etc.
Tot i així, l’àmbit d’intervenció s’amplia en els adults ja que hi ha altres dificultats que amb els infants no apareixen i que provoquen símptomes com: que la parla es torni menys entenedora, que desviem converses amb facilitat, que li hagi canviat l’expressió facial, que ronquem a la nit, etc.
Quines són les dificultats més habituals?
Per simplificar-ho les podríem agrupar en 5 grans grups: problemes de veu(ronqueres, canvis de veu, disfonies, etc.), de parla (que es deixa sons, canvia sons, els fa malament, etc.), de llenguatge (li falta vocabulari, fa frases estranyes, no troba la paraula que vol dir, etc.), lectoescriptura (s’entrebanca quan llegeix, fa molts errors ortogràfics, etc.) i miofuncionals (deglució atípica, apnees durant la nit, asimetries facials).
Una mateixa dificultat pot venir donada per causes molt diferents i és molt important conèixer-la perquè la intervenció serà molt diferent. Per exemple: els problemes de llenguatge poden venir donats per un trastorn de llenguatge o una afàsia de Wèrnike provocada per un ictus. Una asimetria facial pot ser degut a una tendència a mastegar més per una banda que per una altra o per una paràlisi facial. Un problema de parla pot ser degut a poques habilitats en la percepció auditiva o per un mal hàbit en la seva producció. Etc.
En què consisteix una sessió?
No existeix un patró de sessió. Es parteix d’una avaluació inicial de la qual n’extraiem uns objectius terapèutics. La intervenció partirà d’aquests objectius individualitzats. Per tant, hi ha tantes sessions diferents com persones.
Quina durada sol tenir un tractament de logopèdia?
No hi ha un número màgic de sessions amb el que es soluciona el problema. Sigui la dificultat que sigui l’actitud de la persona davant la situació hi fa molt i ens ajudarà o ens perjudicarà a l’hora d’accelerar o enlentir la intervenció.
Què els hi diries a tota la gent qeu és reticent a anar al logopeda?
“Ja parlarà”, “Ja se’m passarà”, “Més endavant” són frases que sovint escoltem els logopedes i que ens posen la pell de gallina.
No deixar passar el temps és molt important dins d’aquest àmbit i qualsevol ajuda extra que puguem donar a una dificultat que inicialment és petita ens pot portar a un gran canvi a la llarga.
Moltes gràcies Marta!
Recordar a totes les persones interessades que les consultes de logopèdia del Fiss es realitzen els dimarts i dimecres a la tarda, en hores convingudes. Podeu reservar hora trucant al 93 869 59 55, escrivint un mail a centre@fisiosuria.com o a través de la nostra pàgina de Facebook! Us esperem!!