12 de febrer de 2015

Stop etiquetes

La primera sessió amb un nen serveix per conèixer-nos. Li demano que m’expliqui quines coses li agrada fer, com creu que és… també li pregunto si sap qui sóc i per què ha vingut. I moltes vegades, la resposta és alguna cosa semblant a: “m’han portat aquí perquè sóc dolent, sóc un gandul, a l’escola em diuen que sóc tonto, sóc mentider, no paro mai quiet, sóc una pesada, etc.”
Un nen no és ruc, de vegades té més dificultats en l’àmbit acadèmic, per exemple.
Un nen no és dolent, sinó que el seu comportament és dolent.
Un nen no és gandul, sinó que de vegades li costa fer les coses.
No són dolents, ganduls, tontos, pesats, desordenats, mentiders… sinó que en aquest moment actuen així. Hem de canviar el nostre discurs i fer referència al comportament i no al nen: “no m’agrada que no facis cas a la mestra, avui no pares de queixar-te, la teva habitació està molt desendreçada…”.
Caldria que vigiléssim més a l’hora de parlar amb els nens i nenes, o davant d’ells. Els nens s’ho creuen i es fan seu allò que han sentit. Hem d’intentar evitar etiquetar-los. Hi ha moltes maneres de dir les coses i especialment amb els nens, és important mirar de no ferir innecessàriament els seus sentiments amb la nostra manera d’expressar-nos. 
Les paraules tenen un gran poder i per això és crucial buscar la manera de poder comunicar allò que volem transmetre evitant les connotacions negatives.
La major part de les vegades, les etiquetes les posem de manera involuntària, però si els familiars i amics les van repetint, el nostre fill (de manera inconscient també) actuarà cada dia com si allò que ha sentit tantes vegades, fos veritat. Perquè s’haurà acabat creient tant les etiquetes que els altres li han posat que només sabrà actuar d’aquesta manera. Arriba un moment que les etiquetes encasellen i limiten el seu comportament. Els nens acaben en aquesta casella en resposta a les expectatives que els altres han posat sobre ells.
A tots ens han posat alguna etiqueta a sobre. I de vegades és difícil treure-se-la ja que amb el pas del temps ja ens hem acostumat a portar-la. Però tots hem de fer un esforç i perdre aquesta mala costum d’etiquetar a la gent. Amb la pràctica trobarem noves maneres de comunicar-nos i expressar-nos més adequadament, tot i que al principi pugui costar, perquè són hàbits que ja tenim adquirits i costa reflexionar i buscar les paraules abans de parlar.
Si deixem de subestimar el poder de les nostres paraules ajudarem a construir un bon autoconcepte en els infants i una millor autoestima.
Montse Grau 
Psicòloga Infanto-juvenil
Col.18093