8 de gener de 2015

Resum de la xerrada "Aprofundint sobre les conseqüències de l'estrès"

El divendres 17 de novembre va tenir lloc la segona xerrada del cicle de xerrades gratuïtes sobre l'estrès, a càrrec de la Mª Rosa Planell, psicòloga del Fiss.

Per a tots aquells que no vau poder assistir i que esteu interessats en el tema, us deixem un resum del que va ser la segona xerrada.

Aprofundint sobre les conseqüències de l'estrès

L’estrès crònic o el posttraumàtic causa una quantitat de trastorns de caràcter lleu, greu i molt greu, segons la intensitat de l’estímul estressant, de la personalitat de l'afectat/da i del context social i familiar que l’ envolta. Com que la principal resposta psicològica és de caràcter emocional, es detecta una sensació de tensió generalment negativa com pot ser: por, ràbia, tristesa, eufòria descontrolada, preocupació crònica i exagerada, agitació, inquietud i irritabilitat, entre d’altres.

Una de les conseqüències més lligades a l’estrès es l'ansietat.

ANSIETAT:

Com definiríem l’estat d’ansietat? Doncs  com una reacció emocional que ens activa el sistema nerviós autònom i desencadena sentiments de tristesa,  tensió, nerviosisme i preocupació.

L’ansietat al igual que l’estrès es necessària en  la nostra vida quotidiana. Una de les seves propietats és la seva naturalesa anticipatòria.  Això vol dir que té la capacitat d’anticipar o assenyalar un perill o amenaça.

Quan aquesta ansietat es fa irracional, això vol dir més intensa i freqüent en casos que no són un perill real, és quan es pot parlar d’ansietat patològica o ansietat clínica.

Trastorns produïts per l'ansietat:

Atacs de pànic, trastorns fòbics, fòbia específica, fòbia social, trastorn de ansietat generalitzada, ansietat de separació (infants).

Atac de pànic: Increment de la tassa cardíaca, elevació de la freqüència respiratòria, sudoració, tremolors, etc.

Trastorns fòbics: es caracteritzen per una reacció de por intensa acompanyada d'una reacció d'evitació produïts per objectes, animals, situacions, persones, etc., en situacions reals o anticipades i que objectivament  no justifiquen aquestes respostes. Un exemple: fòbia a les serps.

Fòbies específiques:  a les serps, o qualsevol altre animal, a la natura, espais oberts, al dentista, a la bata blanca, als avions, a les  alçades etc. Hi ha una fòbia que es caracteritza perquè els símptomes són diferents a les altres fòbies  i és la que fa referència a la de  sang- ferida (símptomes: resposta cardiovascular amb  caiguda brusca de la pressió sanguínia pel que pot produïr-se un desmai).Es una resposta diferent de la que sol ocasionar.

Fòbia social: en la fòbia social la por està generada per situacions socials en les quals la persona està exposada a desconeguts (ser jutjat o avaluat  per altres persones). Sol anar acompanyada d'una baixa estima,  por a les crítiques i a ser analitzat.  És habitual el seu inici en la adolescència, on es freqüent la por de ser avaluat o criticat.

Ansietat generalitzada: també s’anomena TAG, en aquest cas l’ansietat no es limita a cap situació particular, sinó que passa de forma crònica sense que la persona sàpiga discriminar quines situacions li produeixen els seus símptomes. Es caracteritza per un estat de preocupació continuada per totes les situacions que envolten al pacient durant tota la seva vida.

Ansietat per separació: (TAS) és una presència d’ansietat excessiva i inapropiada per a l'edat, associada a la separació de la llar o separació de les persones lligades afectivament al nen (separació dels pares). Produint-se una sèrie de símptomes com ara negació a assistir a l’escola, a relacionar-se  amb altres persones, pors i fòbies específiques (por a animals, monstres, malsons) negació a anar a dormir, etc.

Predisposició al trastorn d’ ansietat

Sembla ser que els factors hereditaris poden desenvolupar un paper molt important en el trastorn d’ansietat. Científicament està demostrat que trastorns com pànic-agorafòbia i l'obsessiu-compulsiu se solen donar en un alt grau en familiars de pacients amb aquests trastorns.

El trastorn d’estrès posttraumàtic té amb comú am el trastorn d’ansietat en que en ambdós casos es presenta la por i la evitació. Els dos estan relacionats i comparteixen les següents característiques: pensaments negatius, hiperactivació psicofisiològica, amnèsia, els fàrmacs antidepressius aconsegueixen reduir els símptomes de forma moderada.

DEPRESSIÓ:

Dos grans grups: depressió biològica o endògena (melancòliques) i depressió  psicosocial o reactiva.
Trastorn depressiu unipolar (carència de l’estat de mania) i trastorn depressiu bipolar ( anomenat també maníac – depressiu) perquè te les dues besants.

Símptomes anímics: Tristesa

Símptomes motivacionals i conductuals: apatia, indiferència, disminució de la capacitat de sentir plaer  (“anhedonia”).

Símptomes cognitius: Rendiment cognitiu disminuït ( memòria ,atenció, concentració) auto depreciació, auto inculpació i pèrdua de la autoestima.

Símptomes físics:  Insomni, hipersòmnia,  mals de cap, mal d’esquena vòmits, , nàusees, cansament  cronificat, etc.

Símptomes interpersonals: Entorpiment de les relacions amb les altres persones (Aïllament).

Distímia: Es diagnostica com un quadre caracteritzat per la persistència perllongada de símptomes depressius, que poden donar lloc a la manifestació d’un episodi depressiu. Les dades de recuperació de la distímia son, en conseqüència pitjors que els de la depressió.

Com es pot veure, tan sols, amb els apartats  de l’ansietat i la depressió s’hi troben englobats una quantitat de malestars físics i psíquics de gran importància que cal tenir en compte i que es bo saber-nos escoltar i poder detectar qualsevol anomalia del nostre propi cos per trobar solucions i anticipar-nos a problemes més greus.



Mª Rosa Planell
Psicòloga del Fiss