El divendres 17 de novembre va tenir lloc la segona xerrada del cicle de xerrades gratuïtes sobre l'estrès, a càrrec de la Mª Rosa Planell, psicòloga del Fiss.
Per a tots aquells que no vau poder assistir i que esteu interessats en el tema, us deixem un resum del que va ser la segona xerrada.
Aprofundint sobre les conseqüències de l'estrès
L’estrès crònic o
el posttraumàtic causa una quantitat de trastorns de caràcter lleu, greu i molt
greu, segons la intensitat de l’estímul estressant, de la personalitat de l'afectat/da i del context social i familiar que l’ envolta. Com que la principal
resposta psicològica és de caràcter emocional, es detecta una sensació de
tensió generalment negativa com pot ser: por, ràbia, tristesa, eufòria
descontrolada, preocupació crònica i exagerada, agitació, inquietud i
irritabilitat, entre d’altres.
Una de les conseqüències més lligades a l’estrès es l'ansietat.
ANSIETAT:
Com definiríem l’estat d’ansietat? Doncs com una reacció emocional que ens activa el
sistema nerviós autònom i desencadena sentiments de tristesa, tensió, nerviosisme i preocupació.
L’ansietat al igual que l’estrès es necessària en la nostra vida quotidiana. Una de les seves
propietats és la seva naturalesa anticipatòria.
Això vol dir que té la capacitat
d’anticipar o assenyalar un perill o amenaça.
Quan aquesta ansietat es fa irracional, això vol dir
més intensa i freqüent en casos que no són un perill real, és quan es pot
parlar d’ansietat patològica o ansietat clínica.
Trastorns
produïts per l'ansietat:
Atacs de pànic, trastorns fòbics, fòbia específica,
fòbia social, trastorn de ansietat generalitzada, ansietat de separació
(infants).
Atac de
pànic: Increment
de la tassa cardíaca, elevació de la freqüència respiratòria, sudoració,
tremolors, etc.
Trastorns fòbics:
es caracteritzen per una reacció de por intensa acompanyada d'una reacció
d'evitació produïts per objectes, animals, situacions, persones, etc., en
situacions reals o anticipades i que objectivament no justifiquen aquestes respostes. Un
exemple: fòbia a les serps.
Fòbies específiques:
a les serps, o qualsevol altre animal, a
la natura, espais oberts, al dentista, a la bata blanca, als avions, a les alçades etc. Hi ha una fòbia que es
caracteritza perquè els símptomes són diferents a les altres fòbies i és la que fa referència a la de sang- ferida (símptomes: resposta
cardiovascular amb caiguda brusca de la
pressió sanguínia pel que pot produïr-se un desmai).Es una resposta diferent
de la que sol ocasionar.
Fòbia social: en
la fòbia social la por està generada per situacions socials en les quals la
persona està exposada a desconeguts (ser jutjat o avaluat per altres persones). Sol anar acompanyada d'una baixa estima, por a les crítiques i
a ser analitzat. És habitual el seu
inici en la adolescència, on es freqüent la por de ser avaluat o criticat.
Ansietat generalitzada: també s’anomena TAG, en aquest cas l’ansietat no es limita
a cap situació particular, sinó que passa de forma crònica sense que la persona
sàpiga discriminar quines situacions li produeixen els seus símptomes. Es
caracteritza per un estat de preocupació continuada per totes les situacions
que envolten al pacient durant tota la seva vida.
Ansietat per separació: (TAS) és una presència d’ansietat excessiva i inapropiada
per a l'edat, associada a la separació de la llar o separació de les persones
lligades afectivament al nen (separació dels pares). Produint-se una sèrie de
símptomes com ara negació a assistir a l’escola, a relacionar-se amb altres persones, pors i fòbies
específiques (por a animals, monstres,
malsons) negació a anar a dormir, etc.
Predisposició
al trastorn d’ ansietat:
Sembla ser que els factors hereditaris poden desenvolupar
un paper molt important en el trastorn d’ansietat. Científicament està
demostrat que trastorns com pànic-agorafòbia i l'obsessiu-compulsiu se solen
donar en un alt grau en familiars de pacients amb aquests trastorns.
El trastorn d’estrès posttraumàtic té amb comú am el
trastorn d’ansietat en que en ambdós casos es presenta la por i la evitació.
Els dos estan relacionats i comparteixen les següents característiques: pensaments negatius, hiperactivació psicofisiològica, amnèsia, els fàrmacs
antidepressius aconsegueixen reduir els símptomes de forma moderada.
DEPRESSIÓ:
Dos grans grups: depressió biològica o endògena (melancòliques)
i depressió psicosocial o reactiva.
Trastorn depressiu unipolar (carència de l’estat de
mania) i trastorn depressiu bipolar ( anomenat també maníac –
depressiu) perquè te les dues besants.
Símptomes
anímics:
Tristesa
Símptomes
motivacionals i conductuals: apatia, indiferència, disminució de la capacitat de sentir
plaer (“anhedonia”).
Símptomes cognitius: Rendiment cognitiu
disminuït ( memòria ,atenció, concentració) auto depreciació, auto inculpació i
pèrdua de la autoestima.
Símptomes
físics: Insomni, hipersòmnia, mals de cap, mal d’esquena vòmits, , nàusees,
cansament cronificat, etc.
Símptomes
interpersonals:
Entorpiment de les relacions amb les altres persones (Aïllament).
Distímia: Es diagnostica com un quadre
caracteritzat per la persistència perllongada de símptomes depressius, que
poden donar lloc a la manifestació d’un episodi depressiu. Les dades de
recuperació de la distímia son, en conseqüència pitjors que els de la
depressió.
Com es pot veure, tan sols, amb els apartats de l’ansietat i la depressió s’hi troben
englobats una quantitat de malestars físics i psíquics de gran importància que
cal tenir en compte i que es bo saber-nos escoltar i poder detectar qualsevol
anomalia del nostre propi cos per trobar solucions i anticipar-nos a problemes
més greus.
Psicòloga del Fiss