Montse Grau, psicòloga infantil del Fiss

1. Nom, edat i professió

Montse Grau, 28 anys, psicòloga infanto­juvenil.

2. Per què et va començar a interessar la psicologia?

Des d'adolescent m'apassionava tot allò relacionat amb la ment i el comportament humà, a més, sempre m'han agradat els nens. El fet de poder ajudar a una persona a superar les seves barreres emocionals i a aconseguir un bon benestar emocional i social significa molt per mi. Lluitar per ajudar als nens i adolescent, així com a les seves famílies, i acompanyar-­los en el seu creixement és l'objectiu que persegueixo des d'aleshores.

3. On vas estudiar i quan?

Vaig acabar la llicenciatura de psicologia a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) l'any 2009, posteriorment em vaig especialitzar cursant el Màster de Psicologia Clínica Infanto­Juvenil del Isep (2009­2011) i el Màster de Psicobiologia i Neurociència Cognitiva de la UAB (2010­-2011).

4. D’una manera senzilla, podries explicar per què és important que els infants vagin al psicòleg infantil i no al psicòleg convencional? En què es diferencia el psicòleg infantil?

Un psicòleg convencional pot dur a terme una teràpia a un infant sense problemes, el fet és que els psicòlegs infantils podem tenir més recursos i eines pel fet d'estar especialitzats en aquesta modalitat.

5. Quan és necessari que un nen vagi al psicòleg?

És recomanable que un infant o adolescent assisteixi al psicòleg quan mostra un comportament que dificulta el seu correcte desenvolupament. Aquest fet es fa evident quan es veu afectat algun dels àmbit en les quals participa; ja sigui escolar, familiar o social. 

Anar al psicòleg no implica que existeixi un problema de salut mental. Si veiem que el nen ho està passant malament, que està trist i desmotivat, que no gaudeix com abans les activitats que li agradaven o que ha disminuït el seu rendiment escolar podem demanar ajuda professional.

6. A tots aquells pares reticents a portar al seu fill al psicòleg, què els hi diries?

Cada vegada existeixen menys pares reticents a dur al seu fill al psicòleg, sobretot si els comportaments o conductes d'aquest dificulten el bon ambient a la llar. El concepte d'anar a un psicòleg ha canviat molt al llarg dels anys, tots sabem que ja «no és cosa de bojos», que no ens pot fer cap mal i sempre val la pena provar-­ho.

7. I a tots aquells nens que no volen venir?

En aquests casos es fa difícil poder dur a terme la teràpia, sobretot en adolescents. No podem forçar­-los a venir perquè han de ser ells els que reconeguin que tenen un problema i que vulguin canviar la situació. Per iniciar una teràpia és imprescindible el compromís de la persona, si «obliguem» al nen a venir les probabilitats de millora són mínimes.

8. Com treballa un psicòleg infantil?

En el meu cas, el primer que faig es una sessió amb els pares per tenir una primera impressió sobre què està passant, perquè passa i què es pot fer, és el que s'anomena la «història clínica». Seguidament, i si precisa, es passen un seguit de proves i qüestionaris (tant als pares com al nen), aquests testos ens permeten saber el grau de severitat d'allò que ens preocupa (no és el mateix tenir 37 de febre que 40, tampoc és el mateix tenir 37 d'ansietat que 40).

En les properes sessions es treballa amb el nen i paral∙lelament es contacta amb el tutor de l'escola si fos necessari. Les sessions tenen una durada aproximada d'una hora i són totalment individualitzades i adaptades a la persona que s'atén.

9. A grans trets, quins són els primers canvis/millores que experimenta un infant després d'anar al psicòleg?

Cal tenir present que cada nen és diferent, que presenten problemàtiques diferents i és impossible fer una llista de canvis o millores en comú per molt que presentin el mateix problema. Són molts els elements que intervenen; la pròpia personalitat de l'infant, el seu àmbit familiar, els amics, la motivació pel canvi, la constància... Tots som diferents i evolucionem de manera desigual. Sempre intentem començar a treballar per aquell comportament o conducta que podem millorar amb més facilitat, d'aquesta manera motivem al nen a seguir i a continuar lluitant per millorar.

10. Quantes sessions se solen necessitar?

Com ja he comentat anteriorment, hem de tenir en compte que són molts els factors que intervenen i és molt complicat establir una periodicitat fixa. No tots els casos requereixen d'intervenció, de vegades amb unes poques sessions d'orientació en tenim suficient per ajudar­-los.

Moltes gràcies Montse! 

Recordar a totes les persones interessades que les sessions de psicologia infantil del Fiss es realitzen en hores convingudes. Podeu reservar hora trucant al 93 869 59 55, escrivint un mail a centre@fisiosuria.com o a través de la nostra pàgina de Facebook! Us esperem!!