Molt sovint arriben pares i mares a la consulta desconcertats i buscant respostes. Preocupats perquè el seu fill presenta comportaments inadequats (contesta malament als pares, els menteix, els desobeeix, etc.), ha baixat el seu rendiment escolar o no ha adquirit bons hàbits d’higiene, imatge personal, cura i ordre (se’n va a dormir tard, no menja correctament, etc.), i altres conductes no desitjades.
Usualment aquestes situacions solen ser conseqüència d’una educació massa permissiva, amb una manca de límits i normes per part dels pares. Pares que de vegades acusen el mal comportament del nen/a a l’ edat, caràcter, a l’escola... evadint així les seves responsabilitats.
Però la clau no està en buscar els culpables, cal assumir que la família és una peça fonamental en l’educació dels fills independentment dels agents educatius. I no parlo de “professionalitzar” als pares i mares, sinó de
treballar de manera responsable i conseqüent per evitar aquest tipus de situacions problemàtiques o d’altres de pitjors.
Els diferents professionals que treballem en l’àmbit infantil i juvenil (psicòlegs, educadors socials, mestres, professors...) ens trobem amb casos d’infants amb diverses dificultats: problemes de conducta (agressivitat, desobediència), baix rendiment, fracàs escolar i acadèmic, alteracions del son... Sovint aquestes dificultats són el resultat d’una crida d’atenció i/o d’una manca de límits i normes. La idea que vull transmetre és que s’educa educant. És a dir, tot allò que fem, tot allò que diem als fills/es, o als altres, afectarà al desenvolupament del nostre infant. Nosaltres, els pares i mares, som els models a seguir per ells, els seus referents. Es fixen en nosaltres i actuen en conseqüència als nostres actes. Aquest mirall en les nostres actituds constitueix els seus valors i el seu comportament i, a la vegada, ajuda a desenvolupar la seva pròpia identitat i a construir la base d’un bon auto concepte i una bona auto imatge.
Ser pare/mare consisteix en compartir la vida i els nostres valors amb els nostres fills, descobrint i redescobrint un món nou agafats de la mà, i fer-ho de la manera més sensata i noble possible. Com? Utilitzant el sentit comú. I, vist així, sembla que educar a un fill sigui una cosa ben fàcil però no ho és, perquè ens trobem en un món ple d’exigències socials i competències, un món en què volem ser els millors. Els millors pares, els millors professionals, els millors esportistes... Moltes persones diuen que estimen molt als seus fills però que no tenen prou temps per estar amb ells. Moltes vegades aquest fet es deu a que han de passar gran part del dia intentant rendir al màxim a la feina per poder cobrir tot allò que volen i/o precisen als seus fills/es a dia d’avui i pel dia de demà. I d’aquesta manera trobem infants que tenen tot allò que volen (materialment parlant), però els falta l’afecte i l'atenció dels seus pares (que en el fons, és el que més voldrien).
S’ha de tenir en compte que la conducta es va forjant des de que naixem. Si els pares i professionals coneixen les normes que regeixen l’aprenentatge podran educar de manera positiva al nen/a i evitar conflictes que puguin contribuir de manera negativa al seu creixement. Com ja hem comentat, els pares tenen una influència molt gran a la conducta dels seus fills/es. Una conducta que s’aprèn i per tant, es pot canviar. Podem anar treballant els mals hàbits per tal de que no es repeteixin i també treballar els bons per potenciar-los.
Els nens/es necessiten límits, normes i pautes de comportament, que s’adaptin a la seva edat i situació. Posant límits millorarem el clima familiar, aportant seguretat i confiança i aconseguirem propiciar una influència positiva en el seu desenvolupament personal. Hi ha pares exigents, castigadors, sobreprotectors, lliberals o permissius. Som lliures d’educar als nostres fills i filles com volem i/o podem, però existeixen diverses pautes educatives que ens poden facilitar l’adquisició de certs estils educatius sense deixar de ser nosaltres mateixos:
- Elogis amb abundància: El reforç positiu és imprescindible. Remarcar allò que fan bé de manera continuada reforça la seva confiança i autoestima alhora que el motiva a seguir esforçant-se.
- Exigir amb moderació: hem de ser conscients de les possibilitats de cada nen, hem de posar límits coherents i conseqüències immediates i breus.
- Tolerància al fracàs: hem de felicitar als nostres infants tant per les coses que fan bé com per les que han intentat fer bé.
- Corregir en termes positius: parlar amb els nostres fills per a que entenguin els són els comportaments els que no ens agraden, no ells.
Cal tenir present que no només eduquem els pares/mares, sinó que l’entorn on l’infant participa també influeix en el seu desenvolupament. L’entorn també facilita aprenentatges socials, relacionals i de convivència. Per això és important proporcionar als nostres fills i filles un entorn proper sa. De la mateixa manera, hem de ser conscients de que, siguem pares o no, els nostres actes influencien als més petits de la nostra societat.
Vosaltres, els pares i mares, teniu la feina més important del món, 24 hores al dia, tots els dies de l’any, sense sou, sense vacances... però amb la recompensa més valuosa del món: veure els nostres fills/es que creixen i aprenen feliços.
Montse Grau Sánchez
Psicòloga infantil i juvenil del Fiss
Col. 18.093