15 d’octubre de 2014

Què és l'Osteopatia?

L'osteopatia és un enfocament assistencial diferent, a partir d’un sistema de diagnosi i tractament on es posa una atenció especial en l’estructura i els problemes mecànics del cos.
Es tracta d’una terapia unicament manual, totalment complementaria amb la medicina alopática o convencional en l’objectiu comú d’ajudar al pacient i s’ha de tenir en compte en un context de prevenció, conservació i millora de la salut.
L'osteopatia examina l’individu en el seu conjunt i busca sempre la causa del trastorn o de la disfunció a través d’una aproximació holística i no simptomàtica. Es considera la persona com un tot tant en la seva vessant física, química i emocional on l’estructura (anatomia) i la funció (fisiologia) són totalment interdependents.
L'osteopatia considera que la salut depèn del manteniment de les relacions adequades entre les diferents parts del cos. D’acord amb la teoria osteopàtica, les alteracions del sistema neuromusculoesquelètic tenen relació amb la biomecànica del cos, podent influir tot plegat en la funció natural dels òrgans.
Així mateix posa especial èmfasis en la bona circulació de fluids a tot l’organisme. Una disminució d’aquesta circulació implica una disminució de la capacitat de defensa dels teixits, proporcionant un terreny favorable a l’aparició d’una disfunció o a la dificultat de recuperació d’un teixit. Aquest concepte s’estén a la circulació arterial, venosa, limfàtica, líquid cefaloraquidi, sinovial i nerviosa.
La pràctica osteopàtica, mitjançant les manipulacions d’estructura, múscul i teixit connectiu, abasta disfuncions estructurals, viscerals, neurològiques, endocrines i immunològiques. El seu objectiu serà intentar restaurar l’equilibri mecànic global de l’individu (homeòstasis), posant-lo d’acord amb el seu entorn anatomofisiològic, respectant els principis generals de la medicina.
Un cop identificada i tractada la lesió osteopàtica el cos pot desenvolupar la seva facultat inherent de retornar a un equilibri saludable.
Indicacions:
En principi, l’osteopatia contribueix a millorar qualsevol patologia en la que existeixi un trastorn de mobilitat, elasticitat i funció d’alguna de les estructures del cos humà. Per tant existeixen moltes dolences per les quals és recomanable. Algunes freqüents són:
  • Patologies de l’aparell locomotor (cervicalgies, dorsalgies, lumbalgies, discopaties, contractures  musculars, tendinitis…)
  • Mal d'esquena: l'osteopatia resulta especialment eficaç en el tractament del mal d’esquena i per això és una de les principals consultes que rep l’osteòpata quant treballa. En aquest sentit persones que pateixen lumbàlgies, dorsàlgies i cervicàlgies en totes les seves variants poden beneficiar-se moltíssim del tractament osteopàtic. Aquesta eficàcia tant rellevant en aquest tipus de patologies es deu a que a diferència d’altres teràpies, l'osteopatia no fa tan sols una exploració de la zona dolorosa sinó que busca en tot el cos l'origen d’aquell dolor.
  • Patologies viscerals ( restrenyiment, hèrnia de hiat, refluxe esofàgic, colon irritable, males digestions…
  • Patologies cranials (migranyes, cefalees, marejos, disfuncions d’ATM, otitis, sinusitis…)

Tractament:
La primera vegada que es visita l’osteòpata, aquest fa un interrogatori molt complert que va més enllà del motiu de la visita i que intenta fer un repàs a la història clínica del pacient des de quant va néixer. En aquesta anamnesis es valora tant l’estat general del pacient com cada un dels sistemes bàsics del cos humà.
Seguidament l’especialista realitza una exploració detallada tant de la zona afectada com de la resta del cos. Mitjançant testos manuals i una palpació fina s’identifiquen els possibles motius articulars, miofascials, vasculars o neurovegetatius que estan alterant la bona funció d’algun teixit corporal. És també en aquest moment quant es realitzen testos mèdics i es valoren les possibles proves que el pacient pugui aportar.
Tota aquesta informació és recopilada per fer un diagnòstic diferencial en el qual basar-se per fer el tractament. Un cop fet aquest diagnòstic, l’osteòpata tracta al pacient amb les tècniques que més s’ajusten tant a les característiques del seu problema com a la seva condició física. Generalment s’empren tècniques més dolces quant el pacient és molt jove o d’edat avançada.
El ventall de tècniques utilitzades en osteopatia és molt ampli i comprèn des de tècniques de parts toves, a estiraments i mobilitzacions articulars passives fins a maniobres articulars passives d’alta velocitat i curt recorregut conegudes amb el nom d’ajustaments articulars. Així mateix hi ha tècniques més enfocades a tractar problemes viscerals i d’altres que realitzen un treball més específic a la zona del crani i la cara. L’elecció de la tècnica més adient la marcarà el pacient i la natura del seu problema.
Així mateix, la duració del tractament també depèn de cada problema. Existeixen casos que la osteopatia ho pot resoldre en molt poc temps i d’altres en que els tractaments són més prolongats i es necessiten revisions freqüents. No obstant no és habitual veure un pacient més d’una vegada a la setmana ja que es produeixen canvis en l’estructura i aquesta ha de reorganitzar-se novament.