Meritxell Blanco Garcia. 36 anys. Psicòloga.
On vas estudiar i quan?
A la Universitat Autònoma de Barcelona. Fa 14 anys, em vaig llicenciar
al 2002.
Per què et va començar a interessar la psicologia? Què és el que més et va agradar?
M’agraden les persones!!! Ja de molt petita posava una cadira al balcó
de casa la meva iaia i saludava a totes les veïnes preguntant-los com
estaven, cap on anaven... Recordo també, que m’agradava “mimar” als
altres, fer aquelles coses que els fessin sentir bé. Més tard vaig aprendre
que efectivament això de donar als altres és una gran font de benestar.
Quan vaig triar la carrera volia conèixer a fons les persones, però
sincerament no sabia quines àrees de coneixement hi havia, ni en que
centraria el meu interès.
Al llarg de la carrera vaig descobrir fins a quin punt havia encertat en la
tria! M’agradava aprofundir en els comportaments humans, les nostres
emocions, què definia les relacions que establim amb els altres... Al
segon cicle, era conscient que volia cursar tots els continguts que
tinguessin a veure amb les nostres relacions: de família, de parella...
Som éssers relacionals!
M’interessava el benestar i l’educació per la salut. El benestar amb
l’estudi de fortaleses personals: la psicologia del pensament,
l’autoestima... i l’educació per la salut com a mètode de prevenció.
Estudiar les persones evitant entrar en estat de malaltia clínica em va
semblar apassionant, tot i que ens aquells moments encara no es
parlava de Psicologia Positiva com a tal.
Un altre gran descobriment, el cervell i la seva plasticitat! Aprendre a
explicar conductes com la maternal, la sexual, les addiccions, etc. veient
com les generen substàncies químiques (neurotrasmisors) a petites
àrees del nostre cervell, i com tenim el poder de crear conscientment
noves connexions dins d’ell. Són aquells aprenentatges que et fan ser
conscient del gran poder que tenim per fer canvis a les nostres vides, en
la manera de pensar, de sentir-nos i de comportar-nos. Santiago Ramon
y Cajal va dir: ”Todo ser humano si se lo propone puede ser el escultor
de su propio cerebro”. M’agrada molt aquesta frase perquè ens situa del
tot al volant. Nosaltres decidim cap a on volem anar i com ens volem
sentir.
Què és la Psicologia Positiva?
És una perspectiva de treball en la qual es posa l’atenció en la salut i el
benestar. No es busca curar sinó prevenir.
Molts fem esport, o mengem equilibrat per protegir la nostra salut, en
canvi, posem la mateixa atenció a protegir el nostre estat emocional?
Vivim en un moment en que l’estrès pisco-social està a l’ordre del dia,
desenvolupem mals d’esquena, desordres digestius... que en moltes
ocasions tenen a veure amb aquest estat emocional. Cal fer prevenció.
Prevenció primària, secundària i terciària. Treballem perquè no aparegui
la patologia, però també quan ja ha aparegut, evitant el seu creixement,
afavorint la regressió o evitant que derivi en altres patologies.
Per primera vegada treballem des de la positivitat, potenciant aquella
part del vas que ja està mig ple. Es fa prevenció mitjançant l’enfortiment
de les fortaleses psicològiques de la persona.
Ens expliques quines són aquestes “fortaleses personals”?
El pare de la Psicologia Positiva, en Martin Seligman va parlar de 24
fortaleses personals que són vàlides per a totes les cultures: la intel·ligència social/personal/emocional, la perseverança, la integritat, la
bondat, estimar i deixar-se estimar, l’autocontrol, la gratitud, la passió,
l’entusiasme...
Afirma que el benestar procedeix de la utilització de les nostres
fortaleses i virtuts.
Un exemple és la diferència entre el plaer fàcil i momentani que obtenim
al veure una pel·lícula, o menjant un gelat, i la gratificació que obtenim
quan aconseguim un objectiu que ens havíem proposat i pel qual hem
activat algunes fortaleses personals.
No podem basar la vida només en plaers perquè són transitoris i
desapareixen. Menjant una primera xocolatina obtenim molt plaer, però
aquesta sensació disminueix a menys de la meitat en la segona, a no ser
que espaiem el temps que transcorre entre una i l’altre. Una bona
manera de gestionar-los és saborejant, disfrutant-los amb consciència
plena. Segur que últimament has sentit parlar de Mindfulness, oi?
Què és el Mindfulness?
Aquest estat de consciència plena. Estar ubicat al moment present, amb
tots els sentits, estar aquí i ara, sense pensar en res més. Una atenció
intencional i sense jutjar. Aquest estat de consciència plena pot ser
entrenat mitjançant la meditació.
Una imatge força utilitzada, i que he vist també a les xarxes, és la que
mostra una persona passejant amb el seu gos. Tots dos tenen dibuixat
un núvol amb els seus pensaments. El gos està gaudint de cada detall
del moment: la olor, la imatge dels arbres, la sensació del vent a la
pell..., i la persona té al cap un munt de pensaments que li impedeixen
ser conscient del moment present.
La practica de Mindfulness és fer-nos un regal a nosaltres mateixos!
Recordem que tenir un estat de pau i benestar repercuteix directament
en la nostra salut i en les nostres capacitats.
Com podem canviar els nostres pensaments?
Si jo et dic que no pensis en una vaca lila, què és el primer que fas?
I si et dic que pensis en una vaca blava? En aquest segon cas si que has
deixat de pensar en la lila, oi?
No podem evitar, per exemple, pensaments depressius si centrem
l’atenció en ells per evitar-los. Ens és molt més intel·ligent centrar
l’atenció en el que ens fa sentir bé i a poc a poc veurem que els
pensaments depressius han anat desapareixent.
Es tracta de reeducar el cervell en la seva manera de pensar.
Necessitem practicar molt perquè potser tenim automatitzada una
manera no correcta de fer-ho, però amb insistència podem convertir el
nou aprenentatge en automàtic. Interioritzar-lo!
Saps per què diem “interioritzar”? La part més interna del nostre cervell,
als nuclis basals, és on hi tenim els aprenentatges més automatitzats,
els que ens surten sols, sense pensar, i a la part més exteriors els més
conscients, els que hem de posar atenció per fer-ho d’una determinada
manera.
A vegades, hi ha persones que els fa mandra fer exercicis, registrar
moments... però és necessari fer feina conscient per aconseguir canvis. I
interioritzar formes de fer noves.
A mi m’agraden les tècniques per saltar la barrera de la consciència i
poder anar a gravar a l’inconscient. Tot i que primer hi ha d’haver un
exercici conscient, i d’anàlisi de pensaments, d’emocions i de conductes.
Quins són els motius de consulta més habituals?
Voler canviar estats d’apatia, tristesa, ansietat o simplement malestar.
A vegades a nivell individual, en altres ocasions parelles o famílies, on
l’enfoc de les relacions pot millorar, millorant l’estat individual de cada un
d’ells, i la comprensió i l’empatia entre uns i altres. La qualitat en la
comunicació també és un treball freqüent.
Conèixer quins són els nostres punts forts i potenciar-los, i quins són els
febles que encara ens ofereixen més marge de creixement, i que ens
faran notar més el canvi en la qualitat de vida.
La Psicologia Positiva és molt jove! Neix a Pensilvania, a finals dels anys
90 de la mà de Martin Seligman. En aquests pocs anys, podem trobar
diferents autors que decideixen enfocar-se especialment cap a unes
fortaleses o altres. Jo personalment treballo molt amb 5 fortaleses base i
a partir d’aquí anem aprofundint amb altres de relacionades.
Per mi les fortaleses base de treball són “la gratitud”, vinculada al passat,
“l’autoestima”, “el control emocional” i “la proactivitat”, vinculades al
present i “el pensament optimista” vinculada al futur. A partir d’elles
podem aprofundir en l’acceptació, el perdó, l’autoconcepte o la
formulació d’objectius concrets, entre molts altres conceptes.
En què consisteix una sessió? Quina durada sol tenir?
Les sessions poden ser molt diferents. Quan la prepares saps quins
temes són els que convé treballar en aquell cas, i amb quins tècniques
es podria fer, tot i que és a l’inici de la sessió quan valores, de manera
automàtica, quasi inconscient, i segons el que perceps i el que
t’expressen, si vas en una direcció o un altre. Tampoc hem de perdre
mai la perspectiva de quins són els objectius que ens hem proposat en la
primera sessió. A vegades cal restablir-los però sense cap dubte serà la
pròpia persona qui mostra què vol que treballem.
La durada de les sessions és d’una hora, i la freqüència de visites
acostuma a ser setmanal o quinzenal.
És molt important triar un psicòleg amb que ens sentim còmodes. No ens
ha de fer mandra canviar de professional tants cops com faci falta, jo així
ho faig saber al finalitzar la primera sessió. També nosaltres, els
professionals, hem de saber si sóm la millor opció per aquella persona i
els seus objectius de consulta.
Si per exemple, com en el meu cas, treballem des d’un enfoc de la
Psicologia Positiva i ens arriba una persona amb un trastorn clínic
concret, quasi sempre hem de tenir, o saber trobar, especialistes
concrets per aquella patologia concreta, i poder fer la derivació cap al
que necessita.
Un cop feta la derivació i el treball pertinent, hi ha ocasions, en que la
persona decideix tornar per treballar les seves fortaleses i fer prevenció.
Quantes vegades has sentit la frase “anar al psicòleg no serveix de
res”? Què els hi diries a tota la gent que pensa així?
Construïm coses intangibles, no són palpables amb les mans. Un senyor
que fa cases o algú que pinta un quadre, et mostra físicament el resultat
de la seva feina. Nosaltres no.
Acompanyem a que les persones facin canvis, ells són els actius, els
protagonistes, per això no utilitzo quasi mai la paraula “pacient”, denota
deixar-se fer.
Per valorar la nostra feina cal que únicament s’observin amb atenció a
ells mateixos i observin les coses que van canviant. Em sento millor o
pitjor? Quines coses he canviat? Què ha fet que les canvies? He
aconseguit el meu objectiu?
Igualment, també vull destacar que moltes persones, moltes, mostren
molt agraïment per la nostra feina. La veuen i la agraeixen!
Alhora, la figura del psicòleg es va acceptant a casa nostra. A altres
països fa anys que és un professional de consulta habitual. Moltes
persones van al psicòleg com van a fer un massatge al seu cos, i en
parlem amb absoluta naturalitat. A casa nostra en aquest sentit també
estem avançant.
Cuidar el nostre cos i la nostra ment és molt important. Cuidem casa
nostra, i el nostre cotxe... però la millor aposta és cuidar-nos a nosaltres
mateixos.
Moltes gràcies Meritxell!
Recordar a totes les persones interessades que les sessions de psicologia del Fiss es realitzen en hores convingudes. Podeu reservar hora trucant al 93 869 59 55, escrivint un mail a centre@fisiosuria.com o a través de la nostra pàgina de Facebook! Us esperem!!