Sabies que...
Curiositats del món de la logopèdia
Avui volem despertar-vos la curiositat amb alguns temes que potser no sabeu relacionats amb la feina del logopeda. Llegiu, a veure què us semblen...
Respirar per la boca pot arribar a provocar problemes de parla.
No estem parlant de respirar per la boca després d’haver fet una Marató. Quan ens referim a que un nen respira per la boca volem dir que no ha après, per la raó que sigui, a respirar pel nas i que per tant, la única manera que té és respirar per la boca. Aquest fet fa que el nen estigui sempre amb la boca oberta i que la llengua es mantingui baixa per tal de deixar passar l’aire. Si tenim sempre la llengua reposant al terra de la boca aquesta serà amb molt “tova” que provocarà que quan haguem de produir alguns sons, no tingui la suficient maduresa per poder-los fer ja que serà una llengua amb molt poca tonicitat.
Les primeres paraules d’un bebè no són paraules.
És habitual escoltar un bebè que fa “papa papa” i alegrar-nos perquè el nen ha dit papa. Però n’estem segurs que allò que ha dit significava realment papa? Doncs en realitat, la majoria de vegades som nosaltres els que atribuïm significats als sons que emeten. Perquè sigui una paraula, el nen és el que ha de donar significat allò que esta dient. Per exemple, si el nen diu “aba” mentre senyala el seu biberó ple d’aigua és molt probable que acabi de dir una paraula, “aigua”. Que nosaltres atribuïm de significat els sons que faci és una cosa que no hem de deixar de fer però hem de ser conscients que potser ens estem enganyant a nosaltres mateixos.
L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura comença en l’edat preescolar.
T’has imaginat un nen de dos anys llegint un llibre? Tranquil, com et pots imaginar no ens referim pas a això. Per poder agafar un llapis i començar a escriure o llegir un llibre el nen ha de tenir una sèrie de nocions bàsiques com el llenguatge, la motricitat, la percepció, el nivell cognitiu i factors emocionals desenvolupats correctament. Així desenvoluparà el pensament, llenguatge i sentiments, claus en la base de l’aprenentatge de la lectoescriptura. Els pares i l’entorn del nen el poden ajudar a que hi hagin aquestes condicions a través de contes, objectes, converses, etc.
Coneixem més paraules de les que utilitzem.
Per desenvolupar aquesta idea direm que hi ha tres grups de paraules: las paraules que no coneixem, les paraules que coneixem i les paraules que utilitzem. Naixem sense saber una sola paraula i mica en mica, a mesura que anem escoltant als adults que ens envolten, anem aprenent noves paraules, és així com de paraules desconegudes passen al grup de paraules conegudes. Si la paraula que hem après és per referir-nos a alguna cosa que fins ara utilitzàvem un altre paraula, el més fàcil és continuar fent servir la de sempre. De nosaltres depèn per exemple, que els ocells siguin només “ocells” o puguin ser “coloms”, “pardals”, “caderneres”, etc. T’animes a augmentar la quantitat de paraules utilitzes?
Les otitis poden implicar problemes de parla.
Una otitis produeix un mal funcionament del timpà i de la cadena d’ossets que hi ha a l’orella i en conseqüència pot provocar que no sentim totes les característiques dels sons que ens arriben. Si aquesta otitis apareix mentre l’infant està aprenent els sons de la parla pot provocar equivocacions al nen i que on ell ha sentit una /d/ en realitat hi vagi una /l/, per exemple. I que quan ell hagi de dir la paraula la digui malament perquè l’ha après malament.
La immensa majoria de persones bilingües no tenen el mateix domini de les dues llengües.
Molts pares tenen l’esperança de que els seus fills es tornin completament bilingües com si fossin dues persones en una. La realitat és una altra. Els idiomes tenen un propòsit. Per una persona bilingüe cada idioma té diferents propòsits, diferents funcions i diferents usos. Segons el lloc i/o la ocasió n’utilitzaran un o un altre. Aquest fet és anomenat el principi de complementarietat. És per això que hi ha persones que quan es dirigeixen a algú parlen en un idioma i quan canvien de persona canvien la llengua, o si estan a un lloc en concret parlen en un idioma i quan van a algun altre lloc passen a parlar amb una altra llengua.
Ara ja saps alguna cosa més sobre el món de la logopèdia. Coneixies la majoria de curiositats? Espero que, com a mínim, hagi estat una lectura entretinguda. Bona setmana!
Marta Jurado
Logopeda Núm col. 3811