1 de març de 2017

Jordi Morillo, psicòleg del Fiss


Nom, edat i professió

Jordi Morillo
41 anys
Psicòleg Clínic, en consulta privada
Director de la Comunitat Terapèutica Can Coll de la Fundació Salut i Comunitat (2003)
Coordinador del Pla Estratègic Antidrogues del Solsonès

On vas estudiar i quan?

Llicenciat en Psicologia Clínica per la Facultat de Psicologia i Ciències de l’educació Blanquerna. Universitat Ramon Llull 1994-1998
Número de col·legiat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya 12681

Per què et va començar a interessar la psicologia?

Sempre em van interessar les relacions interpersonals, la gestió emocional que en fem i com afecta en el devanir de la persona.
D’altra banda, la salut mental és un món que m’apassiona, ja que el cervell és un dels òrgans més desconeguts del cos humà, i el seu bon o mal funcionament condiciona en gran mesura el desenvolupament de la persona, les relacions socials i la qualitat de vida.

Com poden els familiars i amics ajudar a canviar la vida d'una persona que necessita tractament?

La persona  amb consum problemàtic de drogues (incloent l’alcohol) presenta moltes dificultats a l’hora de detectar i acceptar que té un problema. Moltes vegades són els cercles familiars i socials més propers els que detecten de forma precoç aquesta problemàtica. Aquesta visió és clau de cara a la persona que pateix alguna dependència,  ja que obre la via per poder, en un moment donat, prendre consciència de dita problemàtica i per tant, demanar ajuda i posar-se en mans de professionals especialitzats.

Què porta a la gent a desenvolupar una addicció? Les persones que pateixen una addicció poden arribar a recuperar-se?

Són molts els factors que interactuen en les drogodependències. La majoria de vegades, els primers consums es donen en contextos lúdics, per diferents motius (inclusió al grup d’iguals, augmentar la seguretat en les relacions, o per pura diversió). La diferencia entre les diferents evolucions radica en quan la persona comença a utilitzar les drogues per gestionar diferents problemàtiques personals (baixa autoestima, mala gestió emocional, conflictes familiars, ....)

La rehabilitació d’una addicció no és senzilla, però és possible. Cada persona té el seu moment, i depèn de la decisió personal, quan un percep que la seva vida gira al voltant d’una substància, i que totes les accions en el dia a dia va dirigides a aconseguir i consumir aquesta/aquestes substàncies. Existeixen diferents vies per aconseguir l’abstinència.

Quines persones són les més propenses a tornar-se addictes?

No existeix un perfil predeterminat de la persona que està en risc de patir una addicció. Els antecedents familiars (genètics) tenen la seva  importància, però tampoc són determinants. A igualtat de condicions, hi ha persones que desenvolupen una dependència i d’altres no. El context ambiental (diferents situacions personals, traumes familiars, conflictes socials, característiques de personalitat) sol ser el desencadenant per desenvolupar una drogodependència, quan la persona no compta amb eines sanes per tal de gestionar-les a nivell emocional.
La combinació de factors ambientals i genètics expliquen la predisposició o no a patir una addicció.
Les persones amb malaltia mental, en alguns casos, són més propenses a l’abús de substàncies tòxiques, ja que en ocasions tracten de gestionar la simptomatologia psiquiàtric amb drogues, per tal d’apaivagar els seus efectes.

Per què la mateixa droga i la mateixa quantitat causen efectes agradables en unes persones i desagradables en altres?

Depèn molt de la situació personal del consumidor i del context en el que es consumeix.

El concepte de tolerància marca  molt els efectes que pateixen les persones que consumeixen algun tipus de droga. La tolerància s’explica com els efectes que produeix la droga en l’organisme, a mesura que la persona en fa un abús, aquests efectes disminueixen, pel que, per aconseguir retrobar les sensacions inicials, la quantitat de droga consumida ha de ser major.

També depèn del tipus de droga que es consumeix. No és el mateix consumir estimulants, depressors o al·lucinògens. Cada família de substàncies provoquen diferents sensacions a nivell de sistema nerviós central. Això, combinat amb les característiques individuals de la persona, fa que els efectes  que provoca la substància siguin molt diferents.

Com afecta la barreja de drogues o policonsum a la salut?

L’abús de qualsevol substància tòxica no és desitjable. Quan aquests abusos es donen amb diferents substàncies (que és el més habitual), les dificultats augmenten.

L’alcohol és la droga més consumida a aquest país i, així com existeix un perfil de  consumidor  d’alcohol com a droga principal d’abús, la resta de consumidors d’altres drogues, també abusen de l’alcohol. Per diferents motius, perquè és legal, de fàcil accés i econòmic.

L’abús combinat de diferents drogues, genera al cervell un funcionament erràtic, en funció de les característiques de la substància en sí, estimulants i depressors es combinen de forma sistemàtica, elevant i disminuint els estats d’ànims de les persones de forma molt cíclica, i això augmenta el risc de desenvolupar malalties mental en forma de trastorns de l’estat  d’ànim.

Què provoca el consum de drogues?

El consum de drogues es propi de l’ésser humà. Cultural i històricament s’han consumit drogues per motius religiosos, xamànics o ritualístics.

El problema ve donat quan s’instaura la dependència i el seu abús condiciona el dia a dia de la persona. Com dèiem, es produeixen afectacions a tots els nivells, tant a nivell social, familiar, legals, com laboral i d’oci i temps lliure. En aquest moment és quan podem començar a parlar del consum problemàtic de substàncies.

Per on hem de començar a resoldre una addicció?

El primer de tot és que la persona reconegui que té un problema. La consciència d’addicció.

El següent pas és demanar ajuda. A la família propera o a la xarxa social de confiança.

Si cal, demanar ajuda professionalitzada, a on s’analitzaran els factors que han desencadenat l’addicció, s’iniciarà un tractament psicoterapèutic per tal de resoldre els conflictes emocionals associat al consum de tòxics i es valorarà l’estat en que està l’individu a nivell de salut mental. Es generaran compromisos i eines que permetin mantenir l’abstinència a llarg termini.

A la consulta també treballes l'estat d'ànim. Quan hauríem d'anar al psicòleg en aquest sentit?

El dia a dia ens porta moltes vegades a no escoltar-nos emocionalment. Assumim les obligacions, rutines i responsabilitats  sense, en ocasions, tenir en compte si estem en les millors condicions emocionals per fer-hi front.

L’estrès, l’angoixa, els estats depressius i l’autoestima, haurien de ser els punts de revisió, com quan passem l’ITV d’un vehicle, per tal de poder donar sortida als malestars que anem acumulant i que assumim amb naturalitat. El problema es presenta quan, per acumulació, la persona es desborda, i es veu obligada a parar, demanar ajuda professional i generar de nou estratègies d’afrontament pel dia a dia, que permetin un equilibri entre la satisfacció personal i l’acompliment de les obligacions personals.

No sabem parlar de nosaltres, de com ens sentim, no compartim amb l’altre les nostres pors i malestars, per tal de no donar una imatge de feblesa. Jo entenc justament al revés. Qui és capaç de compartir s’està enfrontant als seus malestars.
Això va lligat amb l’abús de substàncies, quan la persona utilitza les drogues o l’alcohol per gestionar els meus malestars emocionals,  entra en un bucle del que és molt difícil sortir.

Quins poden ser els motius per demanar hora al psicòleg?

Els motius poden ser molt variats, en funció de la realitat de la persona i les eines personals que aquesta tingui.
  • Processos de dol en pèrdues de familiars i persones properes.
  • Trastorns d’alimentació
  • Trastorns de l’estat d’ànim, ansietat, depressió, trastorns adaptatius reactius a fets concrets.
  • Addiccions
  • Desenvolupament d’eines de gestió emocional
  • Processos motivacionals
  • Processos de separacions matrimonials i la seva gestió amb els infants
  • Detecció precoç en adolescents, pautes i estructura a nivell acadèmic i familiar
  • Entrenament en Habilitats Socials i relacions interpersonals
  • Teràpia familiar
  • Fòbies i tècniques d’afrontament
I el Mindfulness que està tant de moda ara, què és i com ens pot ajudar?

El Mindfulness es tradueix com Atenció Plena, és una evolució de la meditació clàssica, sense cap component religiós ni espiritual, que s’ha demostrat eficient amb probes de neuroimatge a l’hora d’intervenir en els processos de gestió de l’estrès i el patiment emocional.

És una eina que permet a la persona prendre el control de forma conscient sobre un mateix, quan els fets diaris ens desborden i necessitem poder assolir un estat de tranquil·litat i calma personal. Requereix d’un entrenament personal, i que consta de vuit fases per tal que la persona integri la metodologia en el seu dia a dia.


Està donant molt bons resultats amb persones que pateixen Síndrome de dolor Crònic i Fibromialgia, ja que permet estabilitzar l’estat d’ànim davant dels brots de dolor i aconsegueix amb l’aplicació de la tècnica, reduir la intensitat i la freqüència d’aquests brots.

Què els hi diries a tota la gent que és reticent a anar al psciòleg?

El psicòleg en aquest país no està gaire integrat com un professional que pot ajudar en la gestió, no només de les malalties mentals greus, sinó també en les dificultats d’afrontament a les situacions de la vida quotidiana que van apareixent.

El psicòleg no dóna respostes, ni diu el que l’altre ha de fer, el psicòleg no és un oràcul que te la fórmula màgica que soluciona la vida dels altres. El psicòleg, permet, des d’una visió objectiva, fer un anàlisi de la situació real del pacient, dona un espai ‘escolta activa, orienta cap a diferents possibilitats i acompanya en el procés de millora de la demanda que hagi generat la intervenció.

 Moltes gràcies Jordi! 

Recordar a totes les persones interessades que les consultes de psicologia del Fiss es realitzen en hores convingudes. Podeu reservar hora trucant al 93 869 59 55, escrivint un mail a centre@fisiosuria.com o a través de la nostra pàgina de Facebook! Us esperem!!