14 d’octubre del 2016

Olga Urbano, fisioterapeuta i osteòpata


Nom, edat i professió

Olga Urbano Ventura, 42, fisioterapeuta i osteòpata.

On vas estudiar i quan?

EU Gimbernat 1997-2001 Fisioteràpia 
EU Gimbernat 2013-2015 Osteopatia.

Per què et va començara  interessar l'osteopatia?

Em va interessar com a ampliació dels meus coneixements dins del món de la salut i perquè hi havien alguns problemes dels meus pacients que se m’escapaven de les mans. Per poder donar un servei més integral com a professional i com a persona. I perquè m’agrada.

Com li explicaries a un nen què és l'osteopatia?

Com si fòs un altre nen, des del seu punt de mira. Tenint en compte la seva edat.

-Trasmetent confiança i serenitat, nosaltres l’anem a ajudar i ha d’haver-hi complicitat.
-Com a coneixement de quelcom que l’acompanyarà tota la seva vida, el seu cos.
-El benestar, el saber-se escoltar, que intenti percebre durant el tractament, explicant-li.
-L'ampli ventall de sensacions que es poden transmetre a través de les mans.
- Com una eina que l’ajudarà a sentir-se més bé.

Quines solen ser les dolències més habituals que veus a la consulta?

Generalment persones que s’han acostumat a viure amb el dolor i ho han arribat a normalitzar dins la seva vida quotidiana, que van als metges i no troben solucions als seu problemes, que necessiten que algú els escolti i puguin explicar com estan vivint el seu dolor, a nivell físic, social i emocional.

Persones amb un transfons de tipus emocional, que arriben a somatitzar-lo i tenir veritables problemes orgànics i funcionals, trastorns digestius, de la son, depressions, cefalèes, etc.

Pacients que arriben amb l’etiqueta de fibromialgia quan porten un acúmul considerable de problemes de salut que es van sumant al fons de sac i prenen gran quantitat de fàrmacs, carregant-se encara més el seu organisme.

També pacients amb patologies cròniques, dient-se com a tals, per exemple, persones que han rebut tractaments oncològics, tenint en compte que és una afectació multisistèmica i l’agressivitat del tractament mèdic-quirúrgic, radioterapèutic, de quimioteràpia i hormonal (depenen de cada cas). Són pacients que poden necessitar reforçar el seu sistema inmunitari, descansar millor per la nit, reduir les àlgies a nivell músculo-esquelètic, i reestablir dins del possible, la seva fisiologia a fi de millorar el seu funcionament  orgànic.

Per últim, pacients amb patologies més concretes, amb lesions esportives i/o traumàtiques que necessiten un tractament més específic o un reajust estructural. I persones que a nivell preventiu miren de fer un manteniment òptim de la seva salut i que venen eventualment a la consulta.

En quines coses no hi pensem, però l’osteopatia ens podria ajudar?

Crec que l’osteopatia, com a tècnica terapèutica que realitzem bàsicament amb les nostres mans ens pot ajudar en quasi tots els aspectes que ens fan enmalaltir avui dia, ja siguin factors exògens com endògens, principalment perquè la funció del terapeuta és en primera instància estar present, l’escolta dels teixits, del que ens vol comunicar el cos com a unitat, i l’actuació a partir del que trobem. 

De fet, tots sabem que el benestar físic-psiquic-social complet no existeix, però que és complementen entre ells, i si un decau la nostra salut en definitiva, es pot veure afectada. Per exemple, sabem que el nostre sistema digestiu és el segon cervell, hi ha presents tots els tipus de neurotransmissors que hi ha al cervell, el 95% de la serotonina és troba a l’intestí. Per tant, el benestar emocional pot dependre dels missatges que el cervell intestinal envia al cranial, i per això tenir una correcta alimentació pel bon funcionament neuronal i del nostre organisme és bàsic.  

Ens podries recomanar un llibre o una web que t’agradi sobre salut corporal?

El Dolor de Espalda y las emociones i más amor y menos ibuprofeno (tots dos del David Ponce). El cuerpo tiene sus razones (Therese Bertherat), Paleovida (Carlos Pérez), aquest últim molt recomenable, basat en la psiconeuroinmunologia.

Quan hauríem d’anar sí o sí a veure a l’osteòpata?

Sempre.

I quan hauríem de portar als nostres fills a l’osteòpata?

Sempre, des del naixement... El naixement de per sí ja és un motiu lesional, els nens que no dormen per irritació de les meninges per un part massa llarg o instrumentalitzat (fòrceps), per ajudar a la maduració i adaptació dels òrgans  del nadó, com per exemple els còlics del lactant, per detectar problemes de plagiocefàlies, etc.... Per ajudar al nadó i als pares, en definitiva.

Què els hi diries a tota la gent que és reticent a anar a l’osteòpata?

No els hi diria res en concret, simplement és una qüestió de construir un entorn d’empatia amb el pacient, de fer entendre el seu problema i com s’ha de solucionar, de que és un treball conjunt entre professional-pacient, d’educar sobre la nostra tasca simplement perquè és un mitjà que tenim per entendre  una o varies problemàtiques concretes que fan enmalaltir el nostre cos, el mecanisme més complexe i perfecte de l’univers, i fer èmfasi en la capacitat d’autocuració del nostre organisme, nosaltres només estem allà per ajudar a que això es pugui donar.

Moltes gràcies Olga! 

Recordar a totes les persones interessades que les sessions d'osteopatia amb l'Olga es realitzen els dimarts i dijous al matí en hores convingudes. Podeu reservar hora trucant al 93 869 59 55, escrivint un mail a centre@fisiosuria.com o a través de la nostra pàgina de Facebook! Us esperem!!