 |
La respiració que fem servir normalment quan estem en
repòs hauria de ser (tant per adults com per infants) pel nas. La respiració
nasal canvia i es converteix en mixta (nas i boca) quan parlem.
Tot i així, hi ha nens que per respirar habitualment ho
fan per la boca. Aquests nens són anomenats respiradors orals, i aquest fet
tindrà diverses repercussions en el seu creixement.
A continuació expliquem
quins problemes poden patir els nens que respiren per la boca:
- Alteracions en el creixement o deformacions dels ossos de la cara i problemes dentaris: la cara d’aquests nens sol ser allargada i estreta, el nas més petit (a causa del seu desús), les galtes no són gaire pronunciades i el paladar no creix adequadament. En posició de repòs sempre estan amb la boca oberta (els hi fa augmentar el babeig i tenir la saliva més espessa). La llengua queda darrere dels incisius o pot arribar a sortir de la boca. D’aquesta manera, la musculatura de la cara és més flàccida i poden tenir unes faccions de cares tristes. El paladar com a conseqüència no haurà estat estimulat ni per la llengua ni pel nas i per tant, no haurà crescut amb normalitat. El paladar és el terra del nas i el sostre de la boca i si no el fem treballar, no creix correctament. Aquest fet, provoca que les dents s’apinyin i provoquin diversos problemes dentaris dignes d’una visita a l’ortodontista i també un increment de tosca i càries.
- Dificultats en el son: Aquests nens solen roncar, estossegar i tenen un son poc reparador (es desperten cansats i amb ulleres). Mentre dormen, poden tenir apnees obstructives (interrupcions momentànies de la respiració). Per tot això, es mostren més adormits durant el dia i el seu rendiment i atenció pot baixar considerablement. Per aquest fet a vegades passen per nens amb dèficit d’atenció o despistats.
- Alteracions posturals: No fan servir la musculatura encarregada d’agafar aire correctament (respiració superficial) i per tant la musculatura toràcica està flàccida. Són freqüents altres alteracions corporals com: espatlles cap endavant, peus plans, cap fora de la línia vertical amb el coll, l’abdomen cap a fora, etc. Alteracions que, si no intervenim a temps, ens portaran a una visita al fisioterapeuta en algun moment de la nostra vida.
- Problemes amb l’alimentació: Com que no saben mastegar amb la boca tancada, ja que la necessiten oberta per respirar, solen mastegar poc i empassar ràpidament fet que els perjudica les digestions i incrementa el risc d’ennuegaments així com de patir obesitat. De la mateixa manera, aquests nens moltes vegades presenten una deglució atípica (sorolls, surt menjar de la boca, etc.) que si no és treballada prèviament amb un logopeda, a la llarga poden provocar problemes odontològics.
- Dificultats d’articulació dels sons (parla): La respiració oral pot canviar la fisonomia de la persona i a la vegada deformar certs òrgans com la llengua, el paladar, els llavis, etc. D’aquesta manera s’incrementa la probabilitat d’aparició de problemes com les dislàlies (dificultats per articular alguns fonemes concrets). Principalment arriben al logopeda quan apareixen aquestes dificultats.
Si tenim en compte aquests problemes, deduirem fàcilment
que és molt important una bona respiració per un creixement adequat en molts
aspectes. Per això, si percebeu algun símptoma com els anomenats anteriorment,
és fonamental que us adreceu a un professional logopeda que us aconselli, faci
una valoració i dictamini la necessitat de treballar la respiració i si cal,
derivar a l’odontòleg o fisioterapeuta per intervenir en les alteracions que ha
provocat el fet de respirar per la boca.
Foto
Foto
Marta Jurado Obradors
Logopeda clínica especialista en teràpia miofuncional
Nº Col. 3811