La primera xerrada, sota el nom de "Estrès, conseqüències i teràpia" va tenir lloc el dia 14 de novembre. La segona, "Aprofundint sobre les conseqüències de l'estrès" va ser divendres passat dia 21 i la última tindrà lloc demà divendres dia 28 i es tractaran les diferents teràpies alternatives i preventives per a l'estrès.
Les xerrades són a càrrec de la Ma. Rosa, psicòloga del Fiss, que al post d'avui ens fa un resum del que va ser la primera xerrada sobre conseqüències i teràpia per a l'estrès.
El concepte d'estrès:
La
paraula estrès significa resposta. És una resposta de l’organisme davant d’un
estímul aversiu. Tots els animals tenen estrès. Hans SELYE és qui va
popularitzar aquesta paraula i es pot considerar com el fundador d’aquesta àrea
d’ investigació aplicada a les ciències
de la salut. L’estrès, segons aquest autor, és una resposta no específica davant les demandes del nostre organisme. És
un sistema defensiu del nostre organisme molt necessari per a la vida. Quan
aquesta resposta resulta desproporcionada o es perllonga en el temps pot
esdevenir un problema per a la salut.
L'estrès podrà ser puntual, crònic o post-traumàtic.
L'estrès puntual és el que es té en un moment puntual, el del dia a dia, també es poden anomenar successos
menors, exemples: un examen, una malaltia d’ un fill o familiar, una
discussió, problemes econòmics, problemes a la feina, etc. El crònic és el que produeix malestar físic, emocional, de pensament i conductual, produït per un estat de tensió continuat degut a factors desencadenants
dins el context del individu i a una cronicitat dels successos menors. I finalment el post-traumàtic és l'ocasionat per un fet molt greu produint un estat de xoc del
pacient, el qual necessitarà ajuda psicològica i farmacològica.
Resposta a l'estrès:
Té tres fases:
1) Reacció d’alarma: que és
la reacció de l’organisme davant de
l’estímul estressant.
2) Etapa de
resistència: cap organisme pot mantenir un estat d’alarma constant ja que li podria produir la mort, davant
d’això l’organisme s’adapta a l’estímul estressant.
3) Etapa d’esgotament: en
aquesta etapa es tornen a repetir els símptomes
de la reacció d’ alarma i es comença a crear un cercle viciós on es
desencadena l’estat d’estrès cronificat.
Símptomes:
Físics: tensió muscular,
sudoració, mal de cap, insomni, malestar digestiu, vertigen, cansament ,
tremolors, taquicàrdia, etc.
Emocionals: ansietat,
irritabilitat, pors, canvis d’humor, confusió, etc.
De pensament: falta de
concentració, oblits, preocupació excessiva , por al fracàs etc.
Conductuals: Plors, augment de consum de tabac, alcohol,
altres drogues, explotacions de ràbia, etc.
Conseqüències:
Les conseqüències
poden desenvolupar-se en una quantitat de trastorns de caràcter lleu, greu o
molt greu, segons la intensitat de l’estímul
aversiu desencadenant, de la
personalitat de la persona estressada i del factor social que l’ envolta. També
s’ha de tenir en compte que la principal resposta psicològica relacionada amb
l’estrès es de tipus emocional on es detecta una sensació de tensió i que
aquesta respostes emocionals solen ser negatives ( pors, ràbia, etc.) Context
on es detecten més casos d’estrès: àmbit laboral (especialment dins el camp
d’ensenyament i de sanitat) i familiar.
Les més importants són: ansietat, depressió (quan l'estrès és crònic), insomni, migranyes, malestar digestiu (diarrees, cremor d'estómac...), fatiga, fibromiàlgia, eczemes, artritis reumatoide, pressió arterial i un llarg etc.
Recordem que aquest proper divendres dia 28 de novembre a les 18h tindrà lloc la última xerrada. Reserva la teva plaça trucant al 93 869 59 55.
Mª Rosa Planell
Psicòloga del Fiss
Mª Rosa Planell
Psicòloga del Fiss